El Dr. Màrius Morlans experts en bioètica, el dr. Germà Morlans responsables de cures pal·liatives de l’Hospital General de Granollers i el mossèn Xavier Morlans professor de la Facultat de Teologia de Catalunya ens parlaran sobre la mort digne.
Dia i hora: 15 de gener de 2019 a 2/4 de vuit del vespre.
Lloc: Auditori Mn. Joan Nonell (Parròquia de la Puríssima de Sabadell)
LA PARRÒQUIA DE LA PURÍSSIMA US DESITJA UN BON NADAL
Per celebrar la festa de la Puríssima ho vam fer a l’església on tots els infants van portar una flor que van preparar amb les catequistes on hi van escriure el seu compromís seguint les actituds de Maria com a model col·locant-la a un test ja preparat.
El mossèn va explicar que les festes de Maria, no es celebren només per dir que Maria era una gran dona, sinó per aprendre d’ella a ser més fidels al seu Fill Jesús. Maria és un model per a l’Església i l’Església som tots nosaltres.
A continuació la Salut i la seva filla van fer una representació de l’anunci del àngel a Maria.
Tots junts vam resar la pregària del parenostre, l’avemaria ,i vam acabar amb el cant de la salve a la mare de Deu de la Salut.
Pensar que tot el que succeeix és culpa dels altres o de Déu mateix és una actitud molt estesa, però poc eficaç. Què fan els polítics, els poderosos, l’Església…?. Com Déu pot permetre que passi això o allò? Busquem culpables fora de nosaltres mateixos al·legant que no està ens les nostres mans i que no hi podem fer res. Potser no, però el que sí podem és intentar un coneixement personal autèntic, una interiorització per ajudar a canviar-nos primer a nosaltres per així poder aconseguir un món millor. Seria bo que aprofitéssim aquesta oportunitat litúrgica que és el temps d’Advent. Hi ha un text de Confuci que trobo realment pedagògic i que ens porta a fer una bona reflexió sobre aquesta interiorització urgent que ens cal. Diu així:
Quan els avantpassats desitjaven que hi hagués harmonia moral en el món, primer ordenaven els seus propis estats. Desitjant organitzar els seus estats, primer organit- zaven les seves famílies. Desitjant organitzar les seves famílies, primer cultivaven la seva persona. Desitjant cultivar la seva persona, primer canviaven els seus cors. Desitjant canviar els seus cors, primer buscaven ser sincers en els seus pensaments. Desitjant la sinceritat en els seus pensaments, primer buscaven el coneixement veritable dins la seva ànima.
Havent buscat el veritable coneixement en la seva ànima, van arribar a ser sincers en els seus pensaments. Per la sinceritat dels seus pensaments, van canviar els cors. Quan els cors havien canviat, les seves persones s’havien transformat. Quan les seves persones s’havien transformat, les seves famílies van quedar ben organitzades. Quan les seves famílies van quedar ben organitzades, els seus estats van ser ben governats. Quan els seus estats van ser ben governats, el regne va quedar en pau.
Tanquem els ulls i meditem aquesta reflexió amb ganes i en calma. El camí de la pregària ens pot ajudar, també, a desenvolupar aquest procés per aconseguir assolir un seguit d’actituds quotidianes que ens portin a millorar el dia a dia propi i de la comunitat. A la parada del bus, agafem la línia de l’esperança, deixem passar el barri del Tant Se M’endona i no baixem fins l’Avinguda del Compromís.
Elvira Recasens
La paraula aclamació ve del llatí, “acclamo”, ”acclamatio”, i vol dir donar veus; normalment a favor d’algú. Les aclamacions són el gènere més característic de les intervencions d’un grup; una de les formes més populars d’expressar els sentiments interiors, tant en la litúrgia com en l’ esport o altres manifestacions socials. Acostumen a ser frases curtes i rítmiques d’aprovació encara que també poden ser de protesta.
Possiblement no som conscients que la litúrgia de l’eucaristia està plena d’aclamacions a favor de Déu. Segons com podríem dir que una eucaristia és un seguit “de crits” a favor de Déu. En les celebracions es dona una notable prioritat a les intervencions breus i unànimes que fa la comunitat, recordem-ho tot fent-ne un repàs.
El Kírie, és un cant en el que els fidels aclamen la misericòrdia del Senyor pel perdó dels pecats. L’Al·leluia, abans de l’evangeli, significaque el poble saluda al Senyor que li va a parlar. Quan s’acaba de llegir la paraula de Déu, el poble respon dient “Lloança a Vós oh Crist”, és a dir, agraeix aquesta paraula que dóna sentit a la nostra vida.
El Sanctus. Dins de la pregària eucarística és una aclamació que, des de la fe, l’assemblea reunida s’uneix a les jerarquies celestials tot dient “Hosanna” que vol dir visca. I al final es respon amb l’Amén, que significa “així sigui” o més pròpiament “així és”. També en la pregària eucarística quan el sacerdot diu “Proclameu el Misteri de la Fe” el poble respon “Anunciem la vostra mort, proclamem la vostra resurrecció i esperem el vostre retorn”.
A l’anar a combregar el celebrant diu “El cos de Crist” i el combregant diu “Amén”.També en la benedicció final el poble respon amb l’”Amén”
Aquesta reflexió repassant la litúrgia de l’eucaristia, l’he fet per destacar la vivesa de la celebració i la participació de l’assemblea en ella. Tan de bo serveixi per participar amb més consciència i profunditat en les nostres celebracions i quan responguem ho fem amb més força i convicció.
Per Mn Joan Nada
Dissabte 27 vam tenir la primera celebració dels infants de primer de catequesi on el tema principal era “ els cristians”. El mossèn els va explicar que els cristians formem una gran família: l’Església. Una família que té el seu origen en el mateix Jesucrist. Una família que ens ha transmès la fe. Una família que es va construint,com un gran edifici, a través del temps.
El mossèn els va explicar que la creu és el símbol dels cristians, la creu ens fa recordar Crist i el seu amor. Aleshores, va fer apropar els infants a l´altar per imposar-los una creu de fusta.
