Durant el mes d’agost el despatx unificat restarà tancat. El dilluns dos de setembre tornarà a obrir amb el seu horari habitual: de dilluns a divendres de dos quarts de 6 a les vuit de la tarda.
Ja acabant el curs, escric aquesta senzilla reflexió sobre la parròquia per si ens pot ajudar a fer balanç del curs que tanquem i encarar el proper. Aquest any ha estat intens en activitats perquè arrosseguem l’embranzida del 150è aniversari.
Com a rector estic content de la resposta tant dels voluntaris com de les persones que han participat en el que amb il·lusió i sacrifici econòmic hem preparat des de la Puríssima. A més m’ha cridat l’atenció que han vingut persones que no conec i que habitualment no ens freqüenten. Per tant vol dir que el nostre esperit d’obertura ha funcionat. Penso, doncs, que podem dir amb joia que aquest aquest curs 2018-2019 hem continuat fent parròquia. Sí, un any més per sumar a aquests 150.
Totes les persones que formen una comunitat parroquial són importants perquè són totes elles filles de Déu pel baptisme i per la fe i perquè els diferents carismes donen vida, pluralitat i riquesa humana. El rector n’és el responsable i coordina o hauria de coordinar totes les activitats que es porten a terme, però la parròquia no és el rector, ni és del rector com tampoc d’altres capellans. Els mossens estan per servir a la comunitat, i els autèntics protagonistes són els feligresos, l’acció catequètica, social i cultural. Val la pena destacar la importància del consell parroquial, que, juntament amb el rector vetlla pel bon funcionament de totes les activitats i de la vida cristiana de la comunitat.
La parròquia, per tant, no és un edifici, ni un territori, ni un lloc on s’ofereixen serveis religiosos sinó una comunitat de persones que viuen i comparteixen la seva fe cristiana amb tot el que això implica. És cert que la fe es pot viure amb més o menys intensitat, i que hi ha persones que poden dedicar-hi més temps i servei en funció també de les seves possibilitats i de la seva predisposició. Però tots els batejats formem part de la parròquia. Tots i totes som membres d’aquesta comunitat i ens n’hem de sentir partícips i co-responsables.
LA PARRÒQUIA SOM TOTS! Pensem-hi i preguntem-nos què puc fer per la Parròquia de cara el proper curs. Bon estiu a tots.
Com cada any Càritas voluntariat ha organitzat una festa per les persones més grans de la Parròquia. Aquest any la festa es va celebrar el dijous dia 4. La tarda va començar amb una missa presidida per mossèn Joan, seguidament, a l’entrada de l’església per la Via Massagué es va oferir a les àvies una xocolatada i després, un grup de joves de l’Escola del Carme i la coral de la Parròquia van animar amb cants la vetllada.
Dissabte dia 29 de juny els feligresos que habitualment assisteixen a la missa de 2/4 de 9 del vespre van fer un sopar de germanor als locals de la Parròquia.
Francesc Torralba va ser rebut a l’entrada principal de la Puríssima per Mn. Joan Nadal i un membre de la Comissió de Fe i Cultura dijous 13 de juny, a les 7 de la tarda. Abans de la conferència, el periodista P.J Armengou de Diari de Sabadell li va fer una breu entrevista a la Sala Sant Jordi.
Mentrestant, per l’entrada del carrer Capmany, l’Auditori Mn. Joan Nonell s’anava omplint de públic; tant és així que 5 minuts abans de començar la conferència la comissió va veure convenient canviar d’emplaçament i traslladar a tothom a l’església. De fet va ser un encert perquè les 200 persones que van assistir per escoltar a Torralba no haurien tingut cabuda a l’auditori.
Mn. Joan va donar la benvinguda a tothom i Josep Fort de Fe i Cultura presentà al ponent qui donà les gràcies per haver-lo convidat. De tots és coneguda la gran capacitat d’oratòria i la visió de Torralba sobre valors i actituds humanes.
En una societat on sembla que tot això siguin anacronismes que no interessen a ningú ell aconsegueix omplir espais físics i llibreries amb les seves paraules. Segurament també abrusar algun cor i estimular alguna de les intel·ligències de les que ens va parlar.
Amb una actitud propera i senzilla, va saludar a qui se li atansava, signà llibres i contestà les preguntes obertes del fi nal de la conferència de manera breu però entenedora i precisa. Tot un goig per la parròquia haver pogut gaudir durant un capvespre de juny d’una conferència tant enriquidora.
El passat 15 de maig i com cada any des de la Parròquia es va anar a cantar Caramelles a les residències de Santa Rosalia i les Germanetes.
Al acabar la cantada un grup de voluntàries van repartir entre els avis i àvies coques i xocolata.
