Unes paraules per al Marc
Sentiments barrejats de joia i d’una anticipada nostàlgia és el que en aquests moments portem dins totes les persones que et coneixem, totes les persones que hem conviscut amb tu dins i fora de la comunitat parroquial.
El que és capaç de servir com tu ho fas, estima. Amor i Déu, dues paraules en una mateixa acció. Aquesta capacitat teva de ben segur t’ha portat fins a Ell. L’Església necessita persones així, joves, treballadores, il·lusionades, valentes… per això nosaltres hem de ser també generosos i deixar-te marxar encara que ens costi. Faràs una bona tasca allà on vagis, ho intuïm; ho sabem.
Gràcies, Marc, gràcies pel teu testimoni, per la teva col·laboració i per la teva companyia positiva, productiva i amable i per tots aquests anys que ens has regalat. Les persones de la comunitat no podem desitjar-te res millor que el que resa aquesta benedicció:
Que el camí et vingui a l’encontre,
que el vent sigui sempre rere teu,
i la pluja caigui suau damunt els camps
i fins que ens tornem a trobar,
que Déu et sostingui en el palmell de la mà.
Que el dia més trist del teu futur
no sigui pitjor el que el dia més feliç del passat.
Que sempre tinguis paraules càlides en un vespre molt fred,
una lluna plena en una nit molt fosca,
i que el camí s’obri sempre a la teva porta
i et deixi ric de benediccions.
Que Déu et concedeixi anys de vida;
ben segur que ell sap que a la terra no té prou àngels.
Estem segurs que amb tu es farà realitat el lema dels jesuïtes, en tot servir i estimar.
T’estimem.
