Els P.P. Escolapis acolliren en la seva església, les activitats parroquials tot just acabada la guerra fins que el temple fou reconstruït. El 8 de desembre de 1943, foren inaugurades les obres de reconstrucció. Abans ja s’havia format l’Acció Catòlica. Aquell dia es va inaugurar el centre parroquial, a la Via Massagué, 55. Aquest centre a mes d’acollir totes les activitats de l’acció Catòlica promogué diverses activitats com foren: el teatre, que més tard es constituí en el Grup Palestra; les sardanes que promogueren els primers concursos, activitats esportives: futbol, basquet, handbol, ping-pong, ciclisme, etc…
El 1949 va ésser consagrat l’Altar Major i s’havia inaugurat la Biblioteca del Centre Parroquial. Es reconstituïren l’Arxiconfraria de les Filles de Maria, la Congregació del Sant Crist de la Bona Mort, l’Obra d’Exercicis Parroquials, les Conferències de Sant Vicenç de Paül, Apostolat de l’Oració. S’ensenyava Catecisme als nous barris de Can Rull, a Hostafrancs i al Taulí. Es va col·laborar a la construcció de la Parròquia de Sant Antoni de Can Rull. Es van construir els Altars de la Mare de Déu de la Mercè, del Santíssim Sagrament i del Sagrat Cor. Es creà l’escola nocturna i dominical. Es va començar a editar la revista “Acció i Alba “ (1954-1962).
Totes aquestes activitats van anar desapareixen al llarg de la dècada dels 60. Es van anar transformant en altres existents encara avui.
La Parròquia conserva alguns actes tradicionals que ens recordaren l’existència d’antics actes de pietat. Cal fer especial esment de dues: la de la Mare de Déu de les Neus que es venera des de segle XVII i la de la Mare de Déu de Riusec, que remunta al segle XVI. I cada any, el 8 de desembre, amb solemnitat i devoció, la Festa Patronal en Honor a la Puríssima Concepció de Maria. S’han reeditat els goigs de totes les associacions històriques de la Parròquia que ja en tenien el 1936.
Recentment s’ha restaurat el Campanar i la façana de l’Església i s’ha arranjat la seva il·luminació. Avui la parròquia te constituït un Arxiu-Museu. Com arxiu hem rebut l’aprovació de les institucions sabadellenques dedicades a l´història. La Cúria Diocesana l’ha qualificat entre els millors catalogats existents a la Diòcesi. És el nostre anhel, veure ben assegurada la seva continuïtat car aquest retall t’historia que subscrivim, demostra que les persones passem però que les institucions queden, com ho es la Parròquia per a major Glòria de Déu i de la Verge Maria.
CRONOLOGIA
CREACIÓ DE LA PARROQUIA I CONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE
27 de juny de 1867: Erecció canònica, amb el nom de SANTA MARIA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE SABADELL. Inaugurà provisionalment els seus serveis, a la Capella de la Casa de Caritat, el 18 d’agost de 1868, per disposició del Bisbe de Barcelona Mons. Pantaleó Montserrat. Es traspassà de la suprimida Parròquia de Sant Pau de Riusec, el tresor sencer -robes, campanes, ornaments- a la nova de la Puríssima.
2 d’agost de 1879: Benedicció de la primera pedra de Temple actual, obra de l’arquitecte Miquel Pascual.
31 de juliol de 1885: Benedicció de l’Església pel Bisbe de Barcelona Dr. Jaume Català Albosa.
Juliol de 1936. Crema i destrucció parcial del Temple i del seu mobiliari.
8 de desembre de 1943. Acabament de les obres de reconstrucció.
EL CAMPANAR
És el segon que s’aixeca a Sabadell, fins aleshores només hi havia el de Sant Feliu, de l’any 1724.
El 30 d’agost de 1892 el rector Salvador Vidal demana permís a l’Ajuntament per construir-lo. Obra de l’esmentat arquitecte, Miquel Pascual.
S’inaugura el 21 d’octubre de 1893 de línies neoromàniques. Fa 42 m. d’alçada, amb quatre finestrals de 3.50 m cadascun i amb cúpula coronada pel símbol de la creu.
L’any 1893 i amb assistència del Bisbe de la Diòcesi, col·locació de les dues campanes que havien estat en el campanar provisional de 1881 i que provenien de Sant Pau de Riusec.
El novembre de 1918, benedicció de dues campanes forjades a Palència amb els noms de Maria, Josepa, Enrica i Francesca, Cristina i Irene.
El juliol de 1936 l’Església fou destruïda i les campanes foses. El campanar, però, es mantingué d’empeus.
El 21 de desembre de 1941, mossèn Josep Alomà Altisent, regent de la Parròquia, va beneir quatre noves campanes:
CAMPANA MAJOR. Batejada amb el nom de Montserrat-Olga. Els padrins van ser uns particulars. Presenta la inscripció “Alabo Déu”. Pesa 1030 kg.
SEGONA. Batejada amb el nom d’Assumpció-Ramona. Els padrins foren també particulars. Presenta la inscripció “Ploro als difunts”. Pesa 600 kg.
TERCERA. Batejada com Maria-Teresa. Té també padrins particulars. Presenta l’inscripció “Honorables Festes”. Pesa 223 kg.
QUARTA. Batejada com a Providència. Els padrins foren els pobres de la Casa de Caritat. Presenta la inscripció: “Déu vos Salve Maria”. Pesa 120 kg.
Forjades a Olot. Van sonar per primera vegada el Nadal de 1941.
ALTARS- OBRA ARTÍSTICA
1635- Imatge de talla de la Mare de Déu de Riusec, segle XIV. Dipositada a la Capella de l’Acolliment el 21 de maig de 1989.
1925- Mare de Déu de Montserrat. Pintura a l’oli sobre tela de l’artista sabadellenc, Antoni Vila Arrufat. Salvada de la destrucció de 1936 i restaurada el 1996.
1944- Consagració del seu Altar Major pel Bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego Casaus. Relleus de l’escultor Camil Fàbregas.
1944- Altar del Sagrat Cor. Pintura al fresc de Ricard Marlet.
1945- Retaule de l’Altar del Sant Crist de la Bona Mort. Mosaic de Josep Mª Brull i Pagés.
1951- Altar de la Mare de Déu de la Mercè, ofrena de la Confraria d’Ex-captius, amb pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat.
1956- Capella del Santíssim Sacrament. Tota ella decorada amb pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat.
1959- Altar de Jesús de Natzaret, amb escultura de Josep Mª Brull i Pagés.
1964- Altar del la Mare de Déu del Sagrat Cor. Obra de l’escultor Francesc Juventeny.
1987-Transformació de l’antic baptisteri en la Capella de l’Acolliment.
QUADRES
“Immaculada Concepció”, copia anònima d’una obra de Bartolomé Esteban Murillo.
“Baptisme de Jesús”, oli de Josep Mª Bosch Pvre.
“La Pietat”, oli de Mª Teresa Batalla Martínez.
MONUMENTS
Monòlit al P. Angel Rodamilans O.S.B. Està situat al jardinet de l’entrada a l’Església per la Via Massagué. Fou organista de la Parròquia als anys del 1901 al 1915. Morí immolat a la Serra d’En Camaró el 27 de juliol de 1936.