DIJOUS SANT

Si la cura de les persones i la cura dels ecosistemes són inseparables, això es torna especialment significatiu allà on «la selva no és un recurs per explotar, és un ésser, o diversos éssers, amb qui relacionar-se». La saviesa dels pobles originaris de l’Amazònia «inspira la cura i el respecte envers la creació, amb consciència clara dels seus límits, prohibint-ne l’abús. Abusar de la natura és abusar dels ancestres, dels germans i germanes, de la creació i del Creador, hipotecant el futur». Els indígenes, «quan romanen en els seus territoris, són precisament ells els qui més bé en tenen cura», sempre que no es deixin atrapar pels cants de sirena i per les ofertes interessades de grups de poder. Els danys a la natura els afecten d’una manera molt directa i constatable, perquè -diuen-: «Som aigua, aire, terra i vida del medi ambient creat per Déu. Per tant, demanem que cessin els mals tractes i l’extermini de la Mare terra. La terra té sang i s’està dessagnant, les multinacionals han tallat les venes a la nostra Mare terra».

(Papa Francesc. Un somni ecològic. Estimada Amazònia, 42)