Avui parlem… de RESURRECCIONS

“Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi encara que morin viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més.
¿Ho creus això?

L’esperança en la resurrecció i la vida eterna és el punt central de la nostra fe. Sant Pau diu  que si Jesús no hagués ressuscitat la nostra seria una fe vana. Certament. Però què és la resurrecció? La resurrecció per a mi és la Pentacosta.

Recordem. Els apòstols després de la mort de Jesús, tenen por, s’amaguen, dubten. Però de repent surten del seu tancament i prediquen arreu perquè han rebut la força de l’Esperit Sant que els fa moure d’una manera increïble.

La Resurrecció de Jesús, la gran resurrecció, ens pot ajudar a veure i viure resurreccions més petites, les que cada fan possible tantes i tantes persones. Només cal estar atent i envetlla.

Miro al meu entorn i veig la resurrecció en aquells que cuiden malalts; malats que pateixen pacientment esperant l’hora. Veig vaixells que rescaten refugiats de les aigües, a jubilats que sacrifiquen temps i diners per donar suport a la família, a missioners i missioneres que estan arreu del món ajudant a totes aquelles persones que sembla que no existeixen, a dones lluitadores i a dones que pateixen l’abús del maltractament i que tot i així no es deixen vèncer, a joves que treballen amb responsabilitat sense desanimar-se per la situació econòmica i social del moment… En definitiva veig a persones creients i no creients que d’una manera o altra viuen les benaurances.

Aquesta és en la resurrecció que crec i la que vull viure, i només aquesta ens pot portar a la gran resurrecció.

Bona Pasqua a tots!

Mn Joan Nadal

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Horaris Setmana Santa

Per descarregar els horaris cliqueu aquí

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Concert música sacra a capella

El passat diumenge 11 de març en el marc de les activitats del 150è aniversari de la parròquia, vam poder gaudir d’un gran concert protagonitzat pel Cor de cambra Fancesc Valls de la Catedral Barcelona. Aquest  cor va ser fundat l’any 2003 per participar en més de 70 misses conventuals anuals a la Catedral de Bacelona. Participa també en

 vàries de les misses que s’organitzen anualment a la Basílica de la Sagrada Família. Està constituït per un grup de 8 a 12 cantaires professionals sota la direcció de Pere Lluís Biosca.

Ha estat una actuació brillant on els assistents han pogut gaudir d’un espectacular concert de 15 cançons entre les que podem destacar el Regina Caeli de J. Cererols, O Vos Omnes de P. Casals entre d’altres.

Publicat dins de 150 aniversari, Uncategorized | Deixa un comentari

Missatge del Sant Pare per a la Quaresma 2018

El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà” (Mt 24,12)

Estimats germans i germanes,

Un cop més ens surt a l’encontre la Pasqua del Senyor. Per preparar-nos per rebre-la, la Providència de Déu ens ofereix cada any la Quaresma, «signe sacramental de la nostra conversió», que anuncia i realitza la possibilitat de tornar al Senyor amb tot el cor i amb tota la vida.

Com tots els anys, amb aquest missatge desitjo ajudar tota l’Església a viure amb goig i amb veritat aquest temps de gràcia; i ho faig inspirant-me en una expressió de Jesús en l’Evangeli de Mateu: «El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà» (24,12).

Aquesta frase es troba en el discurs que parla de la fi dels temps i que està ambientat en Jerusalem, en la muntanya de les Oliveres, precisament allí on començarà la passió del Senyor. Jesús, responent una pregunta dels seus deixebles, anuncia una gran tribulació i descriu la situació en la que podria trobar-se la comunitat dels fidels: enfront dels esdeveniments dolorosos, alguns falsos profetes enganyaran molta gent fins a amenaçar amb apagar la caritat en els cors, que és el centre de tot l’Evangeli.

Els falsos profetes
Escoltem aquest passatge i preguntem-nos: quines formes prenen els falsos profetes?

Són com «encantadors de serps», o sigui, s’aprofiten de les emocions humanes per esclavitzar les persones i dur-les on ells volen. Quants fills de Déu es deixen fascinar per les seduccions d’un plaer momentani, al qual se’l confon amb la felicitat. Quants homes i dones viuen encantats per la il·lusió dels diners, que els fa en realitat esclaus del lucre o d’interessos mesquins. Quants viuen pensant que es valen per si mateixos i cauen presos de la soledat.

Uns altres falsos profetes són aquells «xarlatans» que ofereixen solucions senzilles i immediates per als sofriments, remeis que tanmateix són completament inútils: quants són els joves als quals se’ls ofereix el fals remei de la droga, d’unes relacions d’«usar i llençar», de guanys fàcils però deshonestos. Quants es deixen captivar per una vida completament virtual, en la que les relacions semblen més senzilles i ràpides però que després resulten dramàticament sense sentit. Aquests estafadors no només ofereixen coses sense valor sinó que treuen el que és més valuós, com la dignitat, la llibertat i la capacitat d’estimar. És l’engany de la vanitat, que ens duu a presumir de les nostres qualitats…, fent-nos caure en el ridícul; i el ridícul no té marxa enrere. No és una sorpresa: des de sempre el dimoni, que és «mentider i pare de la mentida» (Jn 8,44), presenta el mal com a bé i el que és fals com a veritable, per confondre el cor de l’home. Cadascú de nosaltres, per tant, està cridat a discernir i examinar en el seu cor si se sent amenaçat per les mentides d’aquests falsos profetes. Hem d’aprendre a no quedar-nos en un nivell immediat, superficial, sinó a reconèixer quines coses són les que deixen al nostre interior una petjada bona i més duradora, perquè venen de Déu i certament serveixen per al nostre bé.

Un cor fred
Dante Alighieri, en la seva descripció de l’infern, s’imagina el diable assegut en un tro de gel; la seva llar és el gel de l’amor extingit. Preguntem-nos aleshores: com es refreda en nosaltres la caritat? Quins són els senyals que ens indiquen que l’amor corre el risc d’apagar-se en nosaltres?

Allò que apaga la caritat abans que res és l’avidesa pels diners, «arrel de tots els mals» (1Tm 6,10), a la qual li segueix el rebuig de Déu i, per tant, el no voler buscar consol en ell, preferint quedar-nos amb la nostra desolació abans que sentir-nos confortats per la seva Paraula i els seus Sagraments. Tot això es transforma en violència que es dirigeix contra aquells que considerem una amenaça per a les nostres «certeses»: el nen per néixer, l’ancià malalt, l’hoste de pas, l’estranger, així com el proïsme que no correspon a les nostres expectatives.

També la creació és un testimoni silenciós d’aquest refredament de la caritat: la terra està enverinada a causa de les deixalles llançades per negligència i interès; els mars, també contaminats, han de recobrir per desgràcia les restes de tants nàufrags de les migracions forçades; els cels –que en el designi de Déu canten la seva glòria- es veuen solcats per màquines que fan ploure instruments de mort.

L’amor es refreda també en les nostres comunitats: en l’Exhortació apostòlica Evangelii gaudium vaig intentar descriure els senyals més evidents d’aquesta falta d’amor. Aquests són: l’accídia egoista, el pessimisme estèril, la temptació d’aïllar-se i entaular contínues guerres fratricides, la mentalitat mundana que indueix a ocupar-se només del que és aparent, disminuint d’aquesta manera l’entusiasme missioner.

Què podem fer? 
Si veiem dins de nosaltres i al voltant nostre els signes que abans he descrit, l’Església, la nostra mare i mestra, a més de la medicina a vegades amarga de la veritat, ens ofereix en aquest temps de Quaresma el dolç remei de la pregària, l’almoina i el dejuni.

El fet de dedicar més temps a la pregària fa que el nostre cor descobreixi les mentides secretes amb les quals ens enganyem a nosaltres mateixos, per a cercar finalment el consol en Déu. Ell és el nostre Pare i desitja per a nosaltres la vida.

L’exercici de l’almoina ens allibera de l’avidesa i ens ajuda a descobrir que l’altre és el meu germà: el que tinc no és mai només meu. De la mateixa manera que, com a cristians, m’agradaria que seguíssim l’exemple dels Apòstols i veiéssim en la possibilitat de compartir els nostres béns amb els altres un testimoni concret que vivim en l’Església. A aquest propòsit faig meva l’exhortació de sant Pau, quan convidava els corintis a participar en la col·lecta per a la comunitat de Jerusalem: «convé que dugueu a terme la col·lecta» (2Co 8,10). Això val especialment en la Quaresma, un temps en el que molts organismes realitzen col·lectes a favor d’esglésies i poblacions que passen per dificultats. I com voldria que també en les nostres relacions quotidianes, davant de cada germà que ens demana ajuda, penséssim que es tracta d’una crida de la divina Providència: cada almoina és un motiu per a participar en la Providència de Déu vers els seus fills; i si ell avui se serveix de mi per ajudar un germà, no proveirà també demà les meves necessitats, ell, que no es deixa guanyar per ningú en generositat?

El dejuni , per últim, debilita la nostra violència, ens desarma, i constitueix una important ocasió per a créixer. D’una banda, ens permet experimentar el que senten aquells que no tenen el que és indispensable i coneixen el fibló de la fam; d’altra banda, expressa la condició del nostre esperit, famolenc de bondat i assedegat de la vida de Déu. El dejuni ens desperta, ens fa estar més atents a Déu i al proïsme, inflama la nostra voluntat d’obeir Déu, que és l’únic que sacia la nostra fam.

Voldria que la meva veu traspassés les fronteres de l’Església Catòlica, perquè arribés a tots vosaltres, homes i dones de bona voluntat, disposats a escoltar Déu. Si us sentiu afligits com nosaltres, perquè en el món s’estén la iniquitat, si us preocupa la fredor que paralitza el cor i les obres, si veieu que es debilita el sentit d’una mateixa humanitat, uniu-vos a nosaltres per invocar junts Déu, per dejunar junts i entregar junts el que podem com ajuda per als nostres germans.

El foc de la Pasqua 
Convido especialment els membres de l’Església a emprendre amb zel el camí de la Quaresma, sostinguts per l’almoina, el dejuni i la pregària. Si en molts cors a vegades fa la sensació que la caritat s’ha apagat, en el cor de Déu no s’apaga. Ell sempre ens dona una nova oportunitat perquè puguem començar a estimar de nou.

Una ocasió propícia serà la iniciativa «24 hores per al Senyor», que aquest any ens convida novament a celebrar el Sagrament de la Reconciliació en un context d’adoració eucarística. L’any 2018 tindrà lloc el divendres 9 i el dissabte 10 de març, inspirant-se en les paraules del Salm 130,4: «És molt vostre perdonar». A cada diòcesi, almenys una església romandrà oberta durant 24 hores seguides, per a permetre la pregària d’adoració i la confessió sacramental.

La nit de Pasqua reviurem el suggestiu ritu d’encendre el ciri pasqual: la llum que prové del «foc nou» a poc a poc esvairà la foscor i il·luminarà l’assemblea litúrgica. «Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit», perquè tots puguem viure la mateixa experiència dels deixebles d’Emmaús: després d’escoltar la Paraula del Senyor i d’alimentar-nos amb el Pa eucarístic el nostre cor tornarà a abrusar-se de fe, esperança i caritat.

Us beneeixo de tot cor i prego per vosaltres. No us oblideu de pregar per mi.

Francesc

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Missa polifònica

 

Aquest matí l’església s’ha omplert de gom a gom per celebrar l’Eucaristia que ha estat musicada pel Cor de la Capella de Santa Maria, de Mollet del Vallès i l’Orquestra de l’Escola Municipal de Música Pere Burés de Rubí, que han interpretat la Missa Brevis de Léo Delibes (1836 – 1891). Aquesta missa la va composar l’any 1867, i tal i com el seu nom indica no conté una missa completa, sinó que només consta de 5 moviments: Kirie, Gloria, Sanctus, O Salutaris Hostia i Agnus Dei. S’han completat la missa amb el Canticorum de G.F. Haendel com a cant d’entrada, l’Ofertori Coral de J.S. Bach, l’Ave verum de W.A. Mozart com  a segon cant de comunió i la Cançó a la Verge de Pau Casals com a cant final.

Cançó de la Verge de Pau Casals

 

Publicat dins de 150 aniversari, Uncategorized | Deixa un comentari

Catequesi familiar: 150 anys fent comunitat

 

Aquest dissabte la catequesi familiar ha celebrat els 150 anys de la parròquia amb una missa. Després de la salutació de mossèn Joan, la Pitona, catequista pionera de la Parròquia ens ha explicat el per què es va fer catequista. La Cristina, representant dels pares ens ha explicat què li ha aportat que la seva filla fes  la catequesi familiar. El Narcís representant dels musics ens ha 

explicat com la catequesi l’ha ajudat a formar aquests grups que animen els cants de les Eucaristies, la Maria representant dels joves ens ha explicat que és per ella la catequesi i finalment l’Aina representant dels infants de la catequesi familiar ens ha explicat per què li agrada fer catequesi.

Després dels testimonis ha seguit l’Eucaristia i mossèn Joan en la seva homilia ens ha explicat, ple d’emoció, quina ha estat la història de la parròquia i com aquesta ha estat plena de grans moments de felicitat i d’altres no tant agradables però que tots els record formen part de la història de la nostra comunitat. Durant les ofrenes s’ha fet una recollida d’aliments per Càritas. Tots els nens i nenes han pujat a l’altar on han dipositat aliments de primera necessitat dins unes caixes. L’ofrena dels nens i nenes de la catequesis  ha volgut simbolitzar com és la nostra parròquia: acollidora i oberta a les necessitats del món.

L’església s’ha omplert de gom a gom per commemorar aquest aniversari. Hi han assistit els infants i pares i mares dels infants que actualment fan catequesi però també han vingut nens (que ja no ho són tants), pares i catequistes d’anys anteriors. Ha estat una missa molt participativa i emocionant. L’Eucaristia ha finalitzat amb tota l’església cantant i coreografiant la cançó L’Església és una gran família del grup Cor Nou.

Publicat dins de 150 aniversari, Uncategorized | Deixa un comentari