Extraordinària quotidianitat

Moltes vegades quan parlem entre nosaltres diem que el temps passa de pressa i potser és cert perquè al llarg del dia i de les setmanes portem un ritme ràpid, però val la pena de tant en tant fer un petit repàs i recordar coses que hem fet per poder-les gaudir amb certa calma, com si miréssim un àlbum de fotografies.

Aquest curs ens han passat coses diferents a les habituals. Voldria recordant-ne algunes que ara em venen al pensament. El pelegrinatge a Polònia, campanya de noves subscripcions, convivència de després de la missa de 2/4 de 9 del vespre dels dissabtes, exposició de pintura de Jordi Roca sobre Coloms de la Pau, conferència sobre l’Any de la Misericòrdia a càrrec del Dr. Mn. David Abadies, tallers d’ecologia sobre l’encíclica del Papa Laudato Si, 40è aniversari del Grup d’Esplai, signatura d’acord amb la Banca Ètica (Fiare), pancarta de la façana principal manifestant una actitud d’acollida als refugiats, visita al Museu Bíblic de Tarragona, conferència del Dr. Joan Estruch sobre les Religions, lectura dramatitzada del Poema de Nadal i l’intercanvi de la nostra Coral amb la Coral L’Ensemble Vocal Ariège Pyrénées (Foix-Occitania).

Però hi un denominador comú important en tots els cursos; és el que jo en dic extraordinària quotidianitat. Posem uns exemples: arribem a l’església un diumenge per assistir a missa i trobem una església neta, en ordre, tot apunt per començar la litúrgia. Les flors, el Portaveu i altres publicacions i informacions, la màquina de les espelmes carregada, les estufes o els ventiladors en marxa, voluntaris per llegir pregàries, lectures, monicions o diferents informacions, un suport musical de cants i persones responsables que els porten.

Qualsevol persona que vulgui rebre formació religiosa, tingui l’edat que tingui, es atesa amb cordialitat i ganes de poder-la ajudar. També les portes estan obertes per tots aquells que necessiten suport econòmic, menjar, joguines, beques…

A nivell cultural i sempre partint des del punt de vista de la fe o dels valors humans, s’organitzen conferències, xerrades, exposicions, cinefòrums, etc. Tot això queda recollit i documentat en el Arxiu-Museu.

Podríem fer una llarga llista de tot el que abasta aquesta extraordinària quotidianitat que és possible gràcies a voluntàries i voluntaris als que vull donar les gràcies per l’esforç, el treball, la tenacitat i la creativitat; tot una actitud generosa que dona testimoni i fa un servei imprescindible dins la comunitat parroquial.

El nou curs que començarà estarà marcat per un esdeveniment important que hauríem de viure amb joia i optimisme; els 150 anys de culte que celebrarà la nostra parròquia. S’estan preparant moltes activitats i caldrà suport i un esforç per part de tots. Jo us demano humilment col·laboració, participació i ànima. No ens podem limitar que sigui tant sols un acte històric sinó que aquest fet impliqui un canvi i una renovació parroquial. No visquem aquesta celebració com un deure. Si la vivim amb il·lusió pensant el que el fet implica no ens costarà participar en els actes programats i serem capaços de fer petites renuncies a favor d’un espai de culte que malgrat diferents difi cultats ha aconseguit arribar a celebrar 150 anys. Pels que ens han precedit, pels que ara estem actiu i pels que vindran val la pena tenir una actitud generosa i altruista; oferim suport.

Mossèn Joan Nadal

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *