MARIA MORTAL COM VOSALTRES, MORTAL COM JO

Avui dia de la Puríssima volem en primer lloc pregar i després celebrar. Pregar perquè malgrat viure enmig d’un món tan complicat i convuls Maria ens ajudi a prendre consciència i ens doni força per seguir el seu exemple; l’exemple d’aquesta gran dona, mortal com vosaltres i com jo que va creure i confiar en Déu encara que no li fos fàcil. Si ella va poder, nosaltres com a mínim ho hem d’intentar. També hem de celebrar i festejar estar aplegats en el si d’aquesta parròquia mariana sota l’advocació de la Puríssima que porta una trajectòria de 150 anys i que que ha intentat al llarg del temps subsistir, obrir-se i acollir sempre amb un tarannà dinàmic i constant.

Vaig trobar una reflexió molt bonica i profunda de Demetria Ruiz López, llicenciada en teologia bíblica per la Universitat de Múrcia, que penso que us pot ajudar. Es titula Maria, dona lliure i profetessa de Déu:
Maria és una jove natzarena, amb esperit viatger, similar al del seu fill; en el seu interior llibertat i alegria bateguen al mateix ritme; ella ens convida des de l’evangeli a recórrer el camí de Jesús, recordant-nos que hem d’estar alegres i expressar-ho, com ella, en un cant obert que no coneix ni límits ni fronteres, un càntic universal en què ens explica què pot passar quan la mirada de Déu es posa sobre l’ésser humà.

En Maria la bellesa es projecta en les seves paraules, en el seu actuar, en els seus silencis, en el seu saber esperar. Maria no és una de les dones estèrils en qui Déu es fixa per treure-les de l’oprobi. Déu ha posat des de sempre la seva mirada en ella; i no necessitarà només el seu cos sinó la seva acceptació lliure de dona, la seva resposta confiada a una proposta sense precedents. Així ho descobreix la salutació de l’àngel: alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Maria està plena de la gràcia de Déu, és “estimada de Déu” abans de l’acceptació del projecte diví en ella. Les paraules de la salutació a Maria són el pròleg a una invitació major; se la convida a l’alegria, invitació que ve del cel. L’acceptació de Maria fa possible l’inici del projecte diví o, més aviat, la seva continuïtat. Déu necessita una dona per continuar la seva tasca creadora. Una nova Eva, Maria, la dona lliure. Maria és lliure davant l’autoritat paterna o la del seu promès, no buscarà refugi en ells davant de la proposta divina. Només des de la llibertat és possible el diàleg amb Déu, només des d’ella aquest diàleg pren sentit i signifi cat ple.

Allò que Maria sent en el seu interior ja no pot ser expressat amb simples paraules; en el seu punt més alt l’alegria cristal·litzarà i adquirirà forma de cançó oberta a totes les nacions i en ella, Maria, personifi cació aquí d’aquesta “fi lla de Sió”, de l’Israel humil, es converteix en profetessa de Déu.

Per a nosaltres ella continua essent “la dona”, lliure, en camí, model en l’Església per a dones i homes, que ens apropa a Déu de manera privilegiada perquè ha estat visitada en la seva carn; privilegiada també perquè Déu va tenir paraules per a ella en un diàleg fecund. Avui continua essent exemple de diàleg, de comunicació convertida en lliurament no sols verbal sinó total.

Mn Joan Nadal