VIDA DE LA COMUNITAT

CULTURA RELIGIOSA

Llegint els pensaments de Simone Weil em vaig trobar amb aquesta perla: “Estudi i fe”. Donat que l’oració no és més que l’atenció en la forma més pura i que l’estudi constitueix una gimnàstica d’atenció, cada exercici escolar ha de ser una refracció (reflex) de vida espiritual. Fa falta un mètode. Una determinada manera de fer una traducció del llatí, una manera de resoldre un problema de geometria (i no una manera qualsevol), constitueixen la gimnàstica de l’atenció idònia per a aconseguir que aquesta sigui més adequada per a la pregària. I després arrodoneix en allò que més ens interessa avui dia de grans carències espirituals, la més estrident és la manca d’oració. Ella diu amb contundència: l’atenció absolutament pura i sense mescla és pregària.

Noteu que diem de cultura religiosa, no sols de lectura. Evidentment vol dir que una cosa és llegir, i molt seria que fos un llegir rellegit, però en dir cultura volem dir que les lectures que farem ens arribin a fer-se’ns un hàbit mental, definició que ens dóna Pau VI, en un text que tenim llargament comentat a disposició de qui vulgui…

A la Comissió de Fe i Cultura hem pensat que seria de profit en totes les formes que se’ns imaginin crear un Club de Cultura religiosa a reunir-se dues vegades al trimestre i ens hem posat a peu d’obra i invitem tothom que sigui llegidor que passi pel Despatx Parroquial a apuntar-se, perquè no preveiem que hi hagi només oients i com que volem fer un grup constituït i permanent caldrà inscriure’s i donar dates, àdhuc e-mail, per poder establir contacte personalitzat. Tenim prevists: Llibre: “El silenci en temps de soroll” d’Erling Kagge. Edicions 62, de moment data: 7, dijous, de novembre. Des de dos quarts de set fins a les vuit, puntuals d’entrada i de final de sessió. Numerus clausus: 15. Si n’hi ha més faríem un segon grup.

Només em resta dir-vos que us animeu. Tots en traurem un bon rèdit. Mireu que poso rèdit.

Josep M. Balcells