ADVENT POT SER UNA CADENA DE TRANSFORMACIONS PER MILLORAR EL MÓN

Pensar que tot el que succeeix és culpa dels altres o de Déu mateix és una actitud molt estesa, però poc eficaç. Què fan els polítics, els poderosos, l’Església…?. Com Déu pot permetre que passi això o allò? Busquem culpables fora de nosaltres mateixos al·legant que no està ens les nostres mans i que no hi podem fer res. Potser no, però el que sí podem és intentar un coneixement personal autèntic, una interiorització per ajudar a canviar-nos primer a nosaltres per així poder aconseguir un món millor. Seria bo que aprofitéssim aquesta oportunitat litúrgica que és el temps d’Advent. Hi ha un text de Confuci que trobo realment pedagògic i que ens porta a fer una bona reflexió sobre aquesta interiorització urgent que ens cal. Diu així:

Quan els avantpassats desitjaven que hi hagués harmonia moral en el món, primer ordenaven els seus propis estats. Desitjant organitzar els seus estats, primer organit- zaven les seves famílies. Desitjant organitzar les seves famílies, primer cultivaven la seva persona. Desitjant cultivar la seva persona, primer canviaven els seus cors. Desitjant canviar els seus cors, primer buscaven ser sincers en els seus pensaments. Desitjant la sinceritat en els seus pensaments, primer buscaven el coneixement veritable dins la seva ànima.

Havent buscat el veritable coneixement en la seva ànima, van arribar a ser sincers en els seus pensaments. Per la sinceritat dels seus pensaments, van canviar els cors. Quan els cors havien canviat, les seves persones s’havien transformat. Quan les seves persones s’havien transformat, les seves famílies van quedar ben organitzades. Quan les seves famílies van quedar ben organitzades, els seus estats van ser ben governats. Quan els seus estats van ser ben governats, el regne va quedar en pau.

Tanquem els ulls i meditem aquesta reflexió amb ganes i en calma. El camí de la pregària ens pot ajudar, també, a desenvolupar aquest procés per aconseguir assolir un seguit d’actituds quotidianes que ens portin a millorar el dia a dia propi i de la comunitat. A la parada del bus, agafem la línia de l’esperança, deixem passar el barri del Tant Se M’endona i no baixem fins l’Avinguda del Compromís.

Elvira Recasens

Extret del Portaveu número 2218 (2 de desembre)

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *