Vida de comunitat

DE CARA EL NOU CURS NO HAURÍEM DE PERDRE EL DINAMISME QUE EL 150è ANIVERSARI ENS HA DONAT.

En primer lloc sigueu tots benvinguts!

Quan comença un nou curs ens retrobem per tornar a la quotidianitat; a les tasques de cada dia, i ho volem fer amb iŀlusió després d’aquest parèntesi estival.

Hi han dos fets que marcaran la vida de la parròquia en aquest inici; un espiritual i l’altre material. L’espiritual és la cloenda dels 150 anys de la nostra parròquia amb la missa d’acció de gràcies presidida pel Sr. bisbe Àngel Meneses el dia 8 de desembre, festivitat de la Puríssima. I el material, la inauguració del nou auditori que com sabeu portarà el nom de Mn. Joan Nonell. Tant per una cosa com per l’altra necessitem la coŀlaboració de tots. En l’eucaristia perquè ens trobem com a comunitat cristiana entorn la taula de Jesús i agafem forces per tal que la nostra parròquia vagi endavant. I en l’auditori perquè el puguem acabar de pagar. Ja sabeu que amb el tema de les obres sorgeixen quasi sempre coses no previstes a les que cal fer front. 

Alguns de vosaltres m’heu dit: “Mossèn cada any hauria de ser així”, penso que teniu raó. No hauríem de perdre aquest dinamisme que la celebració dels 150 anys ens ha donat. És cert que ha demanat molt esforç per part de tots, especialment per part de la comissió que ho ha preparat. Des d’aquí aprofito per agrair-los el treball constant i continuat, però sobretot la iŀlusió que hi han posat tots els seus membres i l’interès i les ganes de que tot quedés digne.

A la parròquia com a la família hi ha fets extraordinaris i ordinaris. Tots són importants. Extraordinaris poden ser en el sí d’una família un naixement, un casament un aniversari… i el ordinaris el treball de cada dia, la feina de la llar…; sense aquests segons no són possibles els primers. Ara que comencem el curs cal que cada grup i comissió es posi de nou en marxa amb noves idees i que tot el que es faci sigui amb molt d’amor i  responsabilitat i així sorgirà una dinàmica nova sense que ens n’adonem. Aquest és el meu desig. Endavant parròquia! Déu i els nostres germans esperen quelcom de nosaltres.

Mn. Joan Nadal

Extret del Portaveu número 2207 del 16 de setembre

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *