FER VACANCES DE MISSA?

De jove, en un recés, el predicador ens va dir que el cristià podia fer vacances de tot menys d’estimar i d’assistir a missa. Aquests dies he trobat un text de les Actes dels Màrtirs que m’ha semblat interessant fer-vos arribar de manera resumida per tal que us ajudi a reflexionar.

Ens relaten les Actes dels Màrtirs que a Abitinia, una població de la Tunísia actual, foren arrestats 31 homes i 18 dones per reunió il·legal. El 12 de febrer de l’any 304 compareixen davant el procònsol de Cartago. Acusats d’haver incomplert els edictes imperials, el prevere Sadurní respon:“Hem celebrat el dia del Senyor, perquè aquesta celebració no es pot interrompre”. El lector Emèrit a casa del qual es reunia la comunitat, confirma aquesta declaració: “Sí, a casa meva hem celebrat el dia del Senyor. No podem viure sense celebrar el dia del Senyor”. Una jove anomenada Victòria declara també amb valentia: “És cert; jo també era a la reunió, perquè sóc cristiana”.

“No podem viure sense celebrar el dia del Senyor”. Heus aquí una afirmació pragmàtica dels anomenats, amb tota la raó “màrtirs del diumenge”. En aquesta perspectiva, la celebració dominical apareix, no com un precepte exterior, sinó com una convicció interior; més ben dit, com una profunda necessitat vital. El perill que implicava en aquella època de persecucions la participació en l’assemblea, no era considerat motiu suficient per abstenir-se’n. L’assemblea dominical és, sens dubte, la llar on es nodreix i es forja el coratge cristià dels màrtirs en aquests primers segles.

Seria interessant de conèixer l’opinió d’Emèrit i els seus companys sobre les nostres suposades dificultats per anar ala reunió dominical. Per un cristià la missa té uns valors fonamentals com: dia de la resurrecció de Crist, que cal recordar i renovar perquè no s’empal·lideixi aquest record; dia de reunir-nos en assemblea, la nostra fe no és individualista; dia d’alimentar-se de la paraula de Déu, enmig de tantes paraules que hi han cal escoltar la de Déu; dia de la reconciliació fraternal, ens donem la mà i ens concedim mútuament la pau i el perdó; dia de l’eucaristia, que significa acció de gràcies, el diumenge no és el dia que dediquem el Senyor, més aviat és el dia que Ell ens regala; dia dels germans necessitats, la unió fraterna no pot quedar solament en nosaltres, ha de sortir cap enfora amb els més necessitats; dia de la missió en el món, donar a conèixer Jesucrist perquè és el millor pel món; dia d’esperança, de somniar un diumenge nou i definitiu, de viure un dia aquesta ple-nitud amb els nostres germans difunts.

No us sembla que són prou motius per no fer vacances de la missa?

Mn Joan Nadal

Extret del Portaveu  número 2025

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *