I l’esperit de Déu planava… Gn. 1,2

En acabar la cerimònia de del 14 de gener, presidida pel Bisbe Auxiliar Salvador Cristau, i Mn Joan Nadal, els assistents i feligresos felicitaven els nois/es. Tots (preveres, feligresos, assistents, confi rmands) mostraven una actitud d’alegria, felicitat i pau. Comentaven la preciositat dels cants i música que els acompanyava. La serenor, respecte, senzillesa i acolliment de l’acte, i el compromís ferm manifestat pels pares i confirmands, i encoratjat pels preveres.

Me n’adono,  que, llevat el  moment de la Crismació, no es va pronunciar el nom  dels nois/es del grup. Potser no feia falta. La comunitat ja els coneixen de cada diumenge, on compartim moments continuats de fe.

.

I és aquesta fe vers l’Inefable la que ens aplega a les 9 del vespre a la Puríssima. Crec que l’alegria, felicitat i pau, ve d’un lloc més profund, més real, més viu. Ve del lloc on tots som.

El diumenge a la nit vam percebre que “l’Esperit de Déu continua planant sobre tots nosaltres… i en silenci, diu”.

Mercè Biosca